TOTS JUNTS HEM POGUT!

Sí, l'espanyol seguirà un any més a primera divisió. Totes les penes, mal de caps, tot, s'acabat, i d'una manera molt fàcil, sentint-se identificats amb el club.

L'espanyol s'ha salvat matemàticament després de guanyar 0-3 a Almería, amb dos gols d'Iván Alonso i l'últim de Coro.
Després del dia d'Osasuna, ningú donava res per l'espanyol, ni nosaltres tampoc ho donavem, de 30 punts, teniem que aconseguir 21, i això era molt díficil. Però sí, s'ha aconseguit gràcies a Mauricio Pochettino i Feliciano di Blasi, dos homes que han dipositat tota la confiança en els jugadors i els han fet sentir-se molt identificats amb el nostre club.

Ara hem de fer una reflexió de la temporada, les etapes de Márquez i Mané, el que s'ha fet bé i el que s'ha fet malament. Per sort, podrem gaudir d'un estadi de primera a primera divisió.

I ara sí, ja podem començar a parlar de futurs fixatges i presidents, ara que, tot el que han fet aquests jugadors se'ls hi ha d'agraïr molt. Esperem no tornar a patir més anys com aquests i força espanyol!

S'acaba la lliga del patiment!

Sí, dos setmanes i tot estarà acabat, i sobretot, amb un espanyol que podrem gaudir a primera divisió.

Ahir vam guanyar per la mínima davant un Athletic molt destructiu, amb un gol de Luís García de penal comès sobre un exel·lent Coro que va disputar la última mitja hora de joc.

Tenim 41 punts, queden 6 en joc i estem 4 per sobre de la permanència, podríem dir que ja està fet, però vivint anys com el del gol de la salvació res és segur fins que s'acaba.

Només cal tenir paciència, de que un rival no guanyi i estarà tot solucionat.

Ara ja podem començar a pensar amb la temporada que ve, que sembla que de la Peña seguirà un any i més i qui sap, fins i tot, Kameni. En fi, que passi el que passi tenim un estadi nou per davant i ningú ens treurà l'il·lusió.

FORÇA ESPANYOL!

2 anys d'un dia especial

Avui som 16 de maig de 2009, i fa justament 2, el 16 de maig de 2007, l'espanyol va jugar la final de la copa de la UEFA contra el sevilla a l'estadi hampden park, a glasgow.

Aquell dia els pericos mai l'oblidarem, vam perdre a penals, però el record que tenim d'aquell any tan magnífic sempre serà a dins nostre. En tota la competició no vam perdre cap partit, ni la final vam perdre, llàstima dels maleïts penals...

El partit va acabar 2 a 2, amb el gol de Jonatas quan només quedavan 3 minuts pel final de la pròrroga, aquella sensació va ser molt semblant a la del gol de Coro de la salvació, llàstima del final.

En fi, ja han passat dos anys, i no cal pensar més amb el passat i més amb el present. Amb una victòria l'espanyol pot aconseguir la salvació matemàtica i ho aconseguirà. TOTS JUNTS PODEM!

Sospreses inesperades...

Queden justament 23 dies perquè s'acabi aquesta lliga, la lliga del patiment.

Ens fa molta il·lusió tenir el nou estadi a primera, però també tenir un equip molt competitiu per a la pròxima temporada. Arriba el gran canvi, el canvi del cicle.

Primer es canviarà tota la junta directiva, mantenint amb algú com és el cas del nou director esportiu Ramon Planes. I després es vol retocar la plantilla, que se n'esperen unes 7 sortides. D'aquestes 7 sortides hi ha una que pot ser una venda que faci molt i molt de ressò, i que sigui molt inesperada per tota la gran família blanc-i-blava. L'espanyol buscarà jugadors que siguin agents lliures, com el cas de Joan Verdú, intercambis o jugadors que vagin molt barats ja sigui pel club on juguin o per la situació del club.

Ara toca esperar aquests 23 dies, que la situació estigui totalment, resolta, d'aquí 24 dies la caminata de Montjuïc al nou estadi de Cornellà i a posar-se a punt per fer el nou espanyol.