Primeres 15 jornades de Champions

Després d'un principi de temporada molt ilusionant amb les contractacions de Sergio García, Dani Osvaldo i Aldo Duscher, i també amb els nombrosos debuts de jugadors del planter per part de Mauricio Pochettino, l'Espanyol es va imposar en la primera jornada al Getafe per 3 gols a 1 amb dos gols de la gran estrella Dani Osvaldo i un del nouvingut Jesús Dátolo. Molts es pensaven que la temporada seria plena d'èxits fins que a la segona jornada l'Espanyol va caure derrotat a Villareal per una contundent victòria 4 a 0.

En la tercera jornada, l'Espanyol va guanyar per la mínima a l'Almeria de Lillo, amb un gran gol de Callejón. El mateix resultat va passar al cap de dues jornades amb un solitari gol del debutant Álvaro Vázquez a casa davant l'Osasuna davant Pandiani. Llavors, ja es va començar a parlar del fortí de Cornellà, encara que entremig l'equip va caure derrotat al Santiago Bernabéu per 3 gols a 0 amb un arbitratge nefast. Els dos següents partits van ser a fora de casa, fet que feia a pensar en dues derrotes consecutives davant de la Reial Societat de Tamudo (1-0 a favor dels donostiarres) i davant el Mallorca, on Luís García va donar la sorpresa marcant l'únic gol del partit.

Amb la ressaca de la victòria fora de casa, l'Espanyol va derrotar plàcidament al Llevant, on amb un gol de Caicedo a l'últil minut va posar en perill la victòria aconseguida per gols de Dátolo i Callejón. El següent partit va ser el pitjor amb diferència fins en aquell moment de lliga, on l'equip va caure derrotat a Riazor per 3 a 0. No obstant, l'equip es va saber refé davant el Málaga amb un grandíssim gol de Javi Márquez.

La setmana següent l'Espanyol va empatar a zero a Santander. L'àrbit va pitar un irreal penalt de Javi López a Munitis. Per sort, Kameni va fer una gran aturada i va permetre salvar un punt valuós ja que la setmana pròxima, l'Espanyol va guanyar claríssimament a l'Hèrcules 3 a 0 amb gols de Verdú, Osvaldo i Luís García.

Consolidats a la zona Champions, l'Espanyol va fer el millor partit del que portàvem de temporada amb una victòria al Vicente Calderón per 2 gols a 3 amb anotacions de Luís García, Verdú i el gran Dani Osvaldo. La nota negativa va ser donada per Quique Flores amb una reacció inhumana davant Luís García. A la setmana següent, l'Espanyol es va consolidar encara més a la Lliga de Campions amb una victòria per la mínima davant l'Sporting amb gol d'un ex-jugador de l'Oviedo, Luís García.

La setmana següent, pensant amb el derbi, l'equip va anar a Bilbao on es va avançar al marcador amb un gol de Dani Osvaldo. No obstant, el partit va donar un gir inesperat i l'equip va caure derrotat per dos a un.

Actualment, l'Espanyol és quart a la classificació. Aquest dissabte, arriba el partit més esperat de l'any, el derbi Espanyol-Barça.

1 any sense tu, Dani.

Erets un exemple a seguir, i probablement, ho ets i ho seguiràs sent. Avui just fa un any, un dia més de l’estiu, ens va arribar la terrible notícia de que t’havies anat sense dir adéu. Realment, no ens ho podíem creure.

Amb aquests 365 dies nosaltres també em canviat amb el sentit de que sempre tenim una persona a qui recordar o pel fet de ser més madurs amb aquestes tragèdies.

Dani, a cada partit de l’Espanyol podem comprovar que tothom t’estimava amb les samarretes amb el teu nom i l’etern dorsal: el 21. També, a cada minut 21, tenim un petit homenatge cap a tu, amb un minut ple d’aplaudiments i res més, passi el que passi al camp, és el teu minut de glòria i no te’l podem treure.

Els teus companys tampoc t’obliden. En tots els gols d’aquesta temporada em pogut veure que ells et troben a faltar moltíssim. La dedicatòria d’Iván Alonso o la del teu gran amic Ferran Coromines són un detall.

També t’he de dir que em guanyat el mundial de Sud-àfrica, el mundial que tindria que haver tingut que significar el teu debut amb l’absoluta. La final contra Holanda va ser molt emotiva, al minut 116, el teu gran amic Andrés Iniesta va marcar el gol de la victòria i en la seva celebració vam poder observar un lema a través de la seva samarreta: “Dani Jarque siempre con nosotros”.

Com pots veure ha estat un any estrany, però has aconseguit que tots tinguem una cosa amb comú, i és el fet de recordar-te a tu.

La pròxima vegada que tornarem a parlar serà d’aquí un any, i així any rere any. En aquest temps, disfruta de la teva filla com si haguessis pogut fer si tot hagués anat com ens esperàvem...

Campions del món!

Per primer cop a la història, la selecció espanyola ha aixecat la seva primera copa del món.

Amb un començament agri contra Suïssa, on vam perdre per un gol a zero, la selecció ha sabut refer-se del cop fins a arribar a la glòria.
Després d'una primera fase regular bastant mediocre, on Espanya només va aconseguir guanyar per 2 a 0 i 2 a 1 a Honduras i Chile respectivament, van començar els creuaments.

Els vuitens de final es van disputar davant Portugal, on Villa va ser l'autèntic heroi amb l'únic gol del partit. El mateix va passar a cuarts davant Paraguai, però amb aquest cas, l'autèntic heroi va ser Iker Casillas ja que va aconseguir parar un penal a Cardozo. En aquells moments, parlàvem de que ja s'havia fet història perquè la selecció espanyola mai havia arribat a unes semifinals d'un mundial.

Les semifinals van ser contra una Alemania molt jove, amb les bones sensacions d'Özil, Schweinsteiger i Müller. En aquell partit la història va continuar gràcies a un gol de Puyol que permetia que Espanya disputés la gran final de la copa del món davant Holanda al Soccer City.

I l'esperat 11 de juliol va arribar, on havia un ambient espectacular a les grades del Soccer City amb persones conegudes arreu del món com és el cas de Nelson Mandela.

El partit va acabar 0 a 0 i va tenir que anar a la pròrroga. El joc d'Holanda es va basar en faltes i patades, com es va poder observar amb les jugades de Van Boomel i de De Jong el qual li va fer una forta patada a Xabi Alonso. En canvi, l'àrbit només va mostrar-li targeta groga.

Quan només faltaven 4 minuts pel final, una bona assistència de Cesc Fábregas va permetre que Iniesta marqués el gol més important de la història del futbol espanyol. En aquells moments, Espanya era campiona del món. I així va ser quan Howard Webb va pitar el final de la gran final.

També, cal destacar el gran detall d'Iniesta només marcar el gol quan a través de la seva samarreta vam poder observar una frase que va posar la pell de gallina a tots els pericos i possiblement a tots els seguidors espanyols: "DANI JARQUE SIEMPRE CON NOSOTROS". Sense cap dubte, Iniesta no es va fer només més mediàtic per marcar el gol de la final, sinó per dedicar-li al seu gran amic i gran capità de l'Espanyol Dani Jarque.

TAMUDO: Orgull i emblema del RCDE

El millor jugador de la història de l'espanyol, Raúl Tamudo, ha abandonat l'entitat al cap de 14 anys al primer equip per la porta d'enrere. Durant un any ple de desgràcies, Tamudo ha tingut diversos problemes amb l'entitat per causes desconegudes encara que molts rumors indiquen a un mal gest per part de l'entitat cap al jugador.

Raúl Tamudo va debutar davant l'Herculés al 1996, on va aconseguir el gol de la victòria a l'últim minut i va permetre que l'Espanyol continués a primera un any més. Després d'aquell immens partit, Tamudo es va aferrar a l'onze titular, on va aguantar 14 anys.

Els seus millors records com a espanyolista han estat els dos gols al primer minut en les dues finas coperes, el gol davant el Múrcia on ens va donar la salvació, els gols dels derbis, de la UEFA... i no acabaríem mai ja que amb 134 gols oficials amb la samarreta de l'Espanyol el converteix en el jugador que ha marcat més gols de la història i també el que més partits ha jugat.

La despedida de Tamudo va ser davant l'Osasuna on l'Espanyol va guanyar amb gols de Forlín i Osvaldo. Tamudo va disposar d'oportunitats clares de gol i se'l va veure molt actiu amb la mitja hora de joc que va disposar. Al final del partit, Tamudo va tenir una digna despedida on es va acomiadar de la seva afició.

San Luís!

Ja era hora de que puguéssim comentar que l'Espanyol aconsegueix una nova victòria fora de casa i aquesta vegada a estat a Almería on una falta de San Luís García.

Al principi del partit el domini va ser per al conjunt local on va disposar d'alguna que altra oportunitat. L'Espanyol va fer un posicionament que es basava en fer una bona pressió al davant i aconseguir un gol d'alguna contra. I així va ser, Callejón i Luís García van procurar que no pugessin els laterals de l'Almería i aquest fet va incomodar molt a l'equip local. Al minut 37 de partit, Luís García va disposar d'una ocasió claríssima de gol, on es va quedar sol davant de porteria però va blocar bé Diego Alves, el porter revelació de la lliga.

La pitjor notícia de la primera part va ser d'un dels millors jugadors de l'Espanyol, Javi Chica. Chica es va trencar el menisc esquerra i diu adéu a la seva millor temporada com a professional.

La segona part no va poder començar millor. Luís García va resoldre magistralment un xut de falta aproximadament a uns 30 m. de la porteria d'Alves. La pilota va entrar per tot l'escaire.

Amb el resultat a favor de l'Espanyol, Osvaldo, Callejón i Verdú van tenir la sentència del partit a les seves mans, però una vegada més, la pilota no va tornar a entrar.

Roncaglia, que va substituïr a Chica, va cometre alguna errada greu en defensa que li podria haver costat el partit a l'Espanyol. Veient aquest fet, assegurem que a l'estiu hi haurà mesures dràstiques.

El partit va concloure amb aquest resultat, però una vegada acabat, Soriano, jugador de l'Almería, li va donar un cop de puny a Luís García. L'àrbit va mostrar groga al jugador de l'Almería i a Nico Pareja, fet que incomprensiblement va acabar expulsat a la fi del partit!

Per sort, el comitè d'apel·lació li ha retirat la segona groga a Nico Pareja, encara que no podrà jugar contra el València per acumulació de targetes.

Quin repàs als culés!

Moltes mirades pensant amb una punxada culé. I així va ser. Espanyol i Barça van afrontar el primer derbi de Cornellà el Prat que va finalitzar amb un empat a 0. El clar dominador del partit va ser l'Espanyol ja que va tenir les ocasions més clares del partit i va desactivar el joc del Barça gràcies a una gran pressió i a un Forlín i Baena magnífics al mig del camp. Pochettino va fer un plantejament perfecte on li va sortir casi tot rodó.

Ahir es va demostrar que Cornellà el Prat és el fortí de l'Espanyol. Vam poder gaudir d'uns dels partits amb més ambient històrics de l'Espanyol. 40.000 pericos van animar als seus sense parar.

El partit va començar amb un domini clar de l'Espanyol. Callejón va poder gaudir d'una ocasió que malauradament va sortir desviada. Al cap de pocs minuts, Baena va tenir l'ocasió d'avançar als pericos però el cop de cap va sortir desviat per milímetres.

Pedro va fer l'únic xut del partit per part dels culés i va anar al pal ja que la pilota va tocar a Javi Chica. L'Espanyol ho va tornar a intentar amb ocasions de Luís García i de Osvaldo, que va gaudir de l'ocasió més clara del partit on la pilota va tocar a Valdés i al pal.

A la segona part, l'Espanyol va començar amb una intensitat també molt elevada. Osvaldo va tenir un parell d'ocasions sense èxit. Al minut 25, va arribar l'expulsió d'Alves per doble targeta groga. Les dos targetes van ser molt clares. Quan el Barça es va quedar amb 10, va produir una mica de perill, però sense arribar a inquietar Carlos Kameni.

I el partit va acabar com va començar, amb un empat injust però que dóna bones sensacions als pericos per acabar la temporada amb una digna posició. Pel que fa a Messi, ahir va demostrar que no és el millor jugador del món. No va tocar la pilota en cap ocasió. En canvi, no va parar de reclamar penals i va tenir un lleig cap al seu company de selecció: Nico Pareja.

Masses canvis inesperats

La temporada va començar amb una alineació en que presumia de ser segurament l'onze titular per a tota la lliga. Aquesta alineació estava formada per Kameni (en la porteria no em trobat cap canvi), per una defensa formada per Pillud, Jarque, Pareja i David García. En la defensa ja em trobat tres canvis: el primer, per la tragèdia de Jarque, que ha estat substituït per Víctor Ruiz, i Pillud i David García, que han estat reemplaçats per Chica i Dídac respectivament.

Pel que fa al mig del camp, Moisés i de la Peña eren els intocables. De la Peña, per la seva mala sort en les lesions, li va cedir al lloc a la revelació de la temporada, Javi Márquez. I al lloc on em trobat més canvis és al atac, que a principi de temporada tenia que estar format per Luís García, Iván Alonso, Nakamura i Tamudo. D'aquests 4, l'únic que es salva és Luís García, encara que en qualsevol moment podria ser substituït gràcies al bon moment dels joves com per exemple Ben Sahar o Fernando Marqués. Nakamura, va ser traspassat al Yokohama Marinos, i el seu lloc l'ocupat José Callejón, que en el seu segon any com a blanc-i-blau, actua com a extrem esquerra.

Iván Alonso va començar la temporada sent un home important i un referent de les alineacions de Pochettino, però per l'arribada d'Osvaldo i pel seu mal moment de forma la seva plaça de mitja punta a passat a mans de Joan Verdú, el fitxatge amb més rendiment d'aquest any.

I el canvi més important i inesperat és el de Raúl Tamudo, que ja no entra a les convocatòries del tècnic argentí. La plaça de davanter centre l'ocupa Dani Osvaldo, el flamant fixatge d'hivern.

Són masses canvis per a un equip que no estava preparat a tenir tanta mala sort i tants canvis inesperats en l'any de l'estrena de Cornellà el Prat. En fi. esperem que l'any que bé es faci una bona gestió esportiva i no hi hagi tants canvis i interrupcions en les alineacions de Pochettino.