El millor i el pitjor d'un any diferent: el 2009.

El 2009 va començar amb l'espanyol a la zona de descens molt malament, ja havíem canviat l'entrenador i ja es rumiava fer un altre canvi. Mané tenia molt poc crèdit ja que al ser entrenador revulsiu i no guanyar ni un partit es feia molt difícil confiar amb ell.

Després d'un 4-0 en contra a Málaga, la directiva de Sánchez Llibre va decidir acomiadar Mané i convertir Pochettino en el nou entrenador de l'espanyol, motiu que va rebre crítiques ja que no tenia gens d'experiència com a tècnic pero alhora feia pinya al vestidor, que era un objectiu per sortir del pou.

Amb el mercat d'hivern es van fer molt males gestions i com a mínim van aparèixer 10 noms i fins a l'últim dia no es va fer l'únic fixatge del mercat, Iván Alonso. El traspàs es va cobrir en 2 millons d'euros i va rebre crítiques, pero ara ens en adonem que és un dels millors fixatges dels últims anys.

Amb Pochettino la ratxa va seguir igual, ja portaven mesos sense guanyar fins que es va donar la campanada del segle el 21 de febrer de 2009. L'espanyol va guanyar al camp nou amb dos gols del màgic Iván de la Peña. Va ser un partit que es recordarà durant molts anys, una fita històrica. Aquell va ser el verdader punt d'inflexió perquè l'espanyol aconseguís la salvació.

Però els pròxims partits l'espanyol no els va poder guanyar i es va decidir anar a Navata uns dies per a fer un mini stage. Allà es va agafar una força impressionat i va permetre que dels 30 punts restants l'espanyol aconseguís 25 i va permetre aconseguir la salvació.

El dia que vam quedar salvats completament va ser a Almería, on vam guanyar 0-3. Aquell dia Pochettino va acabar amb llàgrimes, un fet molt significatiu de tot el que s'havia viscut.

I l'últim partit va ser a casa contra el Màlaga, l'últim partit de Montjuïc. L'espanyol va guanyar 3-0 amb un hattrick de Raúl Tamudo i aquells tres gols van sonar més a despedida que a un fins l'any que ve. Així es va acabar la temporada 2008-2009.

La temporada 2009-2010 començava amb totes les expectatives sobre el nou estadi, el qual es tenia que inaugurar el 2 d'agost davant el Liverpool.

El stage com sempre es va realitzar a Peralada i la gran sorpresa va ser que el 18 de juliol el braçalet de capità va passar de mans de Raúl Tamudo a mans de Dani Jarque.

Aleshores va arribar el fixatge estrella que va ser Shunsuke Nakamura, que va portar 7.000 pericos a la presentació al nou estadi. L'espanyol va rebre molts meneficis per aquest fixatge galàctic. Va ser un fet molt important, sobretot al Japó, on Nakamura, és la gran estrella.

I va arribar el tant esperat dia 2 d'agost, on es va realitzar la inauguració del nou estadi. Va ser una cerimònia molt emotiva, on la fura del baus va posar la seva màgia i les colles castelleres de l'espanyol van posar la cirera amb una cerimònia molt bonica. Després va venir el partit, i va ser un recital. L'espanyol va guanyar 3-0 al Liverpool. Sempre es podrà recordar que el primer gol de Cornellà el Prat el va marcar Luís García. Els dos darres van venir de mà de Ben Sahar.

Però llavors va passar la fita més tràgica de la història de l'espanyol. Just al cap de 6 dies de la inauguració , el 8 d'agost, Dani Jarque va morir a Covercciano, hotel de concentració de l'espanyol a Florència. Aquest va ser un cop duríssim, i es van realitzar un seguit d'homentatges en memòria del capità. La porta 21 del nou estadi va quedar oberta perquè els aficionats del futbol passessin i deixessin el seu record en honor al capità. El dia 11 d'agost es va realitzar la capella ardent i van passar-hi unes 15.000 persones i nombroses persones famoses de l'esport.

Aquest cop va afectar molt a tot l'espanyolisme, i Jarque sempre serà l'etern capità.

Llavors, va començar la temporada. L'espanyol va fer un inici brutal i es va posar en zona UEFA. Totes les alineacions van ser amb jugadors joves com Ben Sahar, Callejón, Marqués. Llavors, va començar el cas Tamudo en que el jugador i la directiva es van barallar i va estar sense anar convovat duran un mes i mig. Ara, sembla que tot estigui a la normalitat.

Però després de l'inici tan bo, l'espanyol va encadenar 5 jornades amb derrota i el va apropar a la zona de descens. Començaven els rumors sobre si Pochettino deuria seguir al càrrec fins que a l'última jornada de l'any l'Espanyol es va imposar 2-0 a l'Almería i va fer callar els rumors.

Ara arriba el 2010, on segur que es presentarà amb més alegries que aquest trist 2009.

Gran victòria en l'últim partit de l'any

L'Espanyol es tornar a trobar amb la victòria al cap de dos mesos gràcies amb un bon partit contra l'Almería. El partit va acabar amb 2-0 i sense cap dubte, el millor jugador del partit va ser Javi Márquez amb un gol i amb l'intervenció del segon. Javi Márquez va donar movilitat al mig del camp, toc, i sobretot ocasions, ocasions que no es trobaven temps enrere.

La primera part no va estar controlada per a cap equip. Les ocasions arribaven pels dos conjunts i l'Almería, amb una falta molt clara, i per l'Espanyol, una acció de Verdú van ser les més perilloses fins que en el minut 45 Verdú centra la pilota i Javi Márquez fa un xut de geni i la pilota entra per tot l'escaire. Javi Márquez el va celebrar de valent, i l'ocasió s'ho mereixia, va ser el seu primer gol a primera divisió.

La segona part la va dominar totalment el conjunt blanc-i-blau amb diverses ocasions de Callejón, Verdú i Javi Márquez. En el minut 70 va arribar el segon gol després que d'un xut de Javi Márquez, Corominas aprofités el rebot i introduís la pilota al fons de la xarxa. La dedicatoria d'aquest gol va anar dirigida al seu amic, a l'etern capità de l'espanyol Dani Jarque.

Ja s'ha arribat al final de l'any i sembla que l'espanyol va trobant el seu camí, un camí que pot arribar molt lluny.

Iturralde va ser el protagonista

Es presentava un partit bastant desigualat, amb diferents dinàmiques. L'espanyol va fer una alineació ultra defensiva amb l'objectiu de no encaixar i poder sortir a la contra. El barça, tot el contrari.

Els primers minuts de partit els va dominar el barça amb un espanyol que guardava bé al darrere i va disposar d'una claríssima ocasió de Verdú al minut 14 en que Valdés va poder rebutjar-la a córner. El barça també en va tenir unes quantes, però Kameni, molt segur, les va poder aturar.

Tot anava com s'esperava fins al minut 37, en que Iturralde González, s'iventa un penal inexistent de Baena a Xavi. Es va poder dir que tot el món no va veure el penal menys l'àrbit. Això demostra molt. Ibrahimovic va transformar el penal i així es va arribar a la mitja part.

A la segona part l'espanyol va dominar clarament ja que amb les entrades de Javi Márquez i Callejón van donar molta verticalitat a l'equip, i sobretot, ocasions. Iván Alonso va tenir una oportunitat prou clara però no va arribar a entrar. I amb aquesta dinàmica de partit l'espanyol va tenir un parell d'oportunitats més que no es van poder transformar. I així es va arribar al final del partit.

A la conclusió Iturralde va expulsar Raúl Baena a la zona de vestidor segons diu a l'acta: Raúl Baena me dijo " ya lo verás por la tele el penalti". En fi, l'espanyol recurrirà a les targetes de Baena i de ben segur que podrà jugar el pròxim partit,

Mesures dràstiques per remuntar el vol

A falta d'un mes per obrir el termini de fixatges, l'Espanyol vol posar mesures dràstiques per remuntar una temporada que es preveu difícil.

Les primeres mesures seran tornar cap a Argentina del tot segur a Ivan Pillud i possiblement Facundo Roncaglia! També es preveu fitxar un jugador per línia, i el més destacable és que també es buscarà un porter cedit mig any per suplir la baixa de Kameni ja que disputarà la copa d'Àfrica.

Actualment, l'objectiu és reforçar l'equip per mantenir-se, i al final de temporada, es faria un equip per creure, creure amb que l'espanyol pot arribar a aspirar coses més grans que la permanència.

I pel que fa al derbi de dissabte, són baixes segures Marqués i de la Peña. I Tamudo està casi descartat, encara que hi ha alguna possibiltat de veure'l entrar a la convocatoria de Pochettino.

Derrota injusta

El Reial Madrid va caure injustament al Camp Nou en el primer clàssic de la nova era de Florentino Pérez. El partit va acabar amb la victòria per la mínima del Barça.

En la primera part el Madrid va dominar clarament i va disposar de nombroses ocasions, sobretot una de Cristiano Ronaldo, que es va col·locar sol davant de Valdés i la bola va acabar a córner.

El millor jugador del Madrid va ser sense cap dubte Kaká, que desbordant en cada acció va posar en perill la porteria del Barça. En contra, el pitjor del Madrid va ser Marcelo ja que cada bola que va tocar va ser pilota per al Barça.

Al minut 56 va arribar el primer i únic gol del partit marcat per Ibrahimovic. Aleshores, el Reial Madrid va buscar l'empat a la desesperada sense recompensa. També s'han de destacar les targetes vermelles cap a Busquets i Lass, que aquest últim amb targeta directa va ser expulsat a l'últim minut.

Ara el Barça es torna a situar líder, però només amb dos punts de ventatge respecte el Reial Madrid.