divendres, 3 de desembre del 2010

Primeres 15 jornades de Champions


Després d'un principi de temporada molt ilusionant amb les contractacions de Sergio García, Dani Osvaldo i Aldo Duscher, i també amb els nombrosos debuts de jugadors del planter per part de Mauricio Pochettino, l'Espanyol es va imposar en la primera jornada al Getafe per 3 gols a 1 amb dos gols de la gran estrella Dani Osvaldo i un del nouvingut Jesús Dátolo. Molts es pensaven que la temporada seria plena d'èxits fins que a la segona jornada l'Espanyol va caure derrotat a Villareal per una contundent victòria 4 a 0.
En la tercera jornada, l'Espanyol va guanyar per la mínima a l'Almeria de Lillo, amb un gran gol de Callejón. El mateix resultat va passar al cap de dues jornades amb un solitari gol del debutant Álvaro Vázquez a casa davant l'Osasuna davant Pandiani. Llavors, ja es va començar a parlar del fortí de Cornellà, encara que entremig l'equip va caure derrotat al Santiago Bernabéu per 3 gols a 0 amb un arbitratge nefast. Els dos següents partits van ser a fora de casa, fet que feia a pensar en dues derrotes consecutives davant de la Reial Societat de Tamudo (1-0 a favor dels donostiarres) i davant el Mallorca, on Luís García va donar la sorpresa marcant l'únic gol del partit.
Amb la ressaca de la victòria fora de casa, l'Espanyol va derrotar plàcidament al Llevant, on amb un gol de Caicedo a l'últil minut va posar en perill la victòria aconseguida per gols de Dátolo i Callejón. El següent partit va ser el pitjor amb diferència fins en aquell moment de lliga, on l'equip va caure derrotat a Riazor per 3 a 0. No obstant, l'equip es va saber refé davant el Málaga amb un grandíssim gol de Javi Márquez.
La setmana següent l'Espanyol va empatar a zero a Santander. L'àrbit va pitar un irreal penalt de Javi López a Munitis. Per sort, Kameni va fer una gran aturada i va permetre salvar un punt valuós ja que la setmana pròxima, l'Espanyol va guanyar claríssimament a l'Hèrcules 3 a 0 amb gols de Verdú, Osvaldo i Luís García.
Consolidats a la zona Champions, l'Espanyol va fer el millor partit del que portàvem de temporada amb una victòria al Vicente Calderón per 2 gols a 3 amb anotacions de Luís García, Verdú i el gran Dani Osvaldo. La nota negativa va ser donada per Quique Flores amb una reacció inhumana davant Luís García. A la setmana següent, l'Espanyol es va consolidar encara més a la Lliga de Campions amb una victòria per la mínima davant l'Sporting amb gol d'un ex-jugador de l'Oviedo, Luís García.
La setmana següent, pensant amb el derbi, l'equip va anar a Bilbao on es va avançar al marcador amb un gol de Dani Osvaldo. No obstant, el partit va donar un gir inesperat i l'equip va caure derrotat per dos a un.
Actualment, l'Espanyol és quart a la classificació. Aquest dissabte, arriba el partit més esperat de l'any, el derbi Espanyol-Barça.


diumenge, 8 d’agost del 2010

1 any sense tu, Dani.


Erets un exemple a seguir, i probablement, ho ets i ho seguiràs sent. Avui just fa un any, un dia més de l’estiu, ens va arribar la terrible notícia de que t’havies anat sense dir adéu. Realment, no ens ho podíem creure.

Amb aquests 365 dies nosaltres també em canviat amb el sentit de que sempre tenim una persona a qui recordar o pel fet de ser més madurs amb aquestes tragèdies.

Dani, a cada partit de l’Espanyol podem comprovar que tothom t’estimava amb les samarretes amb el teu nom i l’etern dorsal: el 21. També, a cada minut 21, tenim un petit homenatge cap a tu, amb un minut ple d’aplaudiments i res més, passi el que passi al camp, és el teu minut de glòria i no te’l podem treure.

Els teus companys tampoc t’obliden. En tots els gols d’aquesta temporada em pogut veure que ells et troben a faltar moltíssim. La dedicatòria d’Iván Alonso o la del teu gran amic Ferran Coromines són un detall.

També t’he de dir que em guanyat el mundial de Sud-àfrica, el mundial que tindria que haver tingut que significar el teu debut amb l’absoluta. La final contra Holanda va ser molt emotiva, al minut 116, el teu gran amic Andrés Iniesta va marcar el gol de la victòria i en la seva celebració vam poder observar un lema a través de la seva samarreta: “Dani Jarque siempre con nosotros”.

Com pots veure ha estat un any estrany, però has aconseguit que tots tinguem una cosa amb comú, i és el fet de recordar-te a tu.

La pròxima vegada que tornarem a parlar serà d’aquí un any, i així any rere any. En aquest temps, disfruta de la teva filla com si haguessis pogut fer si tot hagués anat com ens esperàvem...

dilluns, 26 de juliol del 2010

Campions del món!


Per primer cop a la història, la selecció espanyola ha aixecat la seva primera copa del món.
Amb un començament agri contra Suïssa, on vam perdre per un gol a zero, la selecció ha sabut refer-se del cop fins a arribar a la glòria.
Després d'una primera fase regular bastant mediocre, on Espanya només va aconseguir guanyar per 2 a 0 i 2 a 1 a Honduras i Chile respectivament, van començar els creuaments.
Els vuitens de final es van disputar davant Portugal, on Villa va ser l'autèntic heroi amb l'únic gol del partit. El mateix va passar a cuarts davant Paraguai, però amb aquest cas, l'autèntic heroi va ser Iker Casillas ja que va aconseguir parar un penal a Cardozo. En aquells moments, parlàvem de que ja s'havia fet història perquè la selecció espanyola mai havia arribat a unes semifinals d'un mundial.
Les semifinals van ser contra una Alemania molt jove, amb les bones sensacions d'Özil, Schweinsteiger i Müller. En aquell partit la història va continuar gràcies a un gol de Puyol que permetia que Espanya disputés la gran final de la copa del món davant Holanda al Soccer City.
I l'esperat 11 de juliol va arribar, on havia un ambient espectacular a les grades del Soccer City amb persones conegudes arreu del món com és el cas de Nelson Mandela.
El partit va acabar 0 a 0 i va tenir que anar a la pròrroga. El joc d'Holanda es va basar en faltes i patades, com es va poder observar amb les jugades de Van Boomel i de De Jong el qual li va fer una forta patada a Xabi Alonso. En canvi, l'àrbit només va mostrar-li targeta groga.
Quan només faltaven 4 minuts pel final, una bona assistència de Cesc Fábregas va permetre que Iniesta marqués el gol més important de la història del futbol espanyol. En aquells moments, Espanya era campiona del món. I així va ser quan Howard Webb va pitar el final de la gran final.
També, cal destacar el gran detall d'Iniesta només marcar el gol quan a través de la seva samarreta vam poder observar una frase que va posar la pell de gallina a tots els pericos i possiblement a tots els seguidors espanyols: "DANI JARQUE SIEMPRE CON NOSOTROS". Sense cap dubte, Iniesta no es va fer només més mediàtic per marcar el gol de la final, sinó per dedicar-li al seu gran amic i gran capità de l'Espanyol Dani Jarque.

dimecres, 16 de juny del 2010

TAMUDO: Orgull i emblema del RCDE

El millor jugador de la història de l'espanyol, Raúl Tamudo, ha abandonat l'entitat al cap de 14 anys al primer equip per la porta d'enrere. Durant un any ple de desgràcies, Tamudo ha tingut diversos problemes amb l'entitat per causes desconegudes encara que molts rumors indiquen a un mal gest per part de l'entitat cap al jugador.
Raúl Tamudo va debutar davant l'Herculés al 1996, on va aconseguir el gol de la victòria a l'últim minut i va permetre que l'Espanyol continués a primera un any més. Després d'aquell immens partit, Tamudo es va aferrar a l'onze titular, on va aguantar 14 anys.
Els seus millors records com a espanyolista han estat els dos gols al primer minut en les dues finas coperes, el gol davant el Múrcia on ens va donar la salvació, els gols dels derbis, de la UEFA... i no acabaríem mai ja que amb 134 gols oficials amb la samarreta de l'Espanyol el converteix en el jugador que ha marcat més gols de la història i també el que més partits ha jugat.
La despedida de Tamudo va ser davant l'Osasuna on l'Espanyol va guanyar amb gols de Forlín i Osvaldo. Tamudo va disposar d'oportunitats clares de gol i se'l va veure molt actiu amb la mitja hora de joc que va disposar. Al final del partit, Tamudo va tenir una digna despedida on es va acomiadar de la seva afició.

dilluns, 3 de maig del 2010

San Luís!


Ja era hora de que puguéssim comentar que l'Espanyol aconsegueix una nova victòria fora de casa i aquesta vegada a estat a Almería on una falta de San Luís García.

Al principi del partit el domini va ser per al conjunt local on va disposar d'alguna que altra oportunitat. L'Espanyol va fer un posicionament que es basava en fer una bona pressió al davant i aconseguir un gol d'alguna contra. I així va ser, Callejón i Luís García van procurar que no pugessin els laterals de l'Almería i aquest fet va incomodar molt a l'equip local. Al minut 37 de partit, Luís García va disposar d'una ocasió claríssima de gol, on es va quedar sol davant de porteria però va blocar bé Diego Alves, el porter revelació de la lliga.
La pitjor notícia de la primera part va ser d'un dels millors jugadors de l'Espanyol, Javi Chica. Chica es va trencar el menisc esquerra i diu adéu a la seva millor temporada com a professional.

La segona part no va poder començar millor. Luís García va resoldre magistralment un xut de falta aproximadament a uns 30 m. de la porteria d'Alves. La pilota va entrar per tot l'escaire.
Amb el resultat a favor de l'Espanyol, Osvaldo, Callejón i Verdú van tenir la sentència del partit a les seves mans, però una vegada més, la pilota no va tornar a entrar.
Roncaglia, que va substituïr a Chica, va cometre alguna errada greu en defensa que li podria haver costat el partit a l'Espanyol. Veient aquest fet, assegurem que a l'estiu hi haurà mesures dràstiques.

El partit va concloure amb aquest resultat, però una vegada acabat, Soriano, jugador de l'Almería, li va donar un cop de puny a Luís García. L'àrbit va mostrar groga al jugador de l'Almería i a Nico Pareja, fet que incomprensiblement va acabar expulsat a la fi del partit!
Per sort, el comitè d'apel·lació li ha retirat la segona groga a Nico Pareja, encara que no podrà jugar contra el València per acumulació de targetes.


diumenge, 18 d’abril del 2010

Quin repàs als culés!


Moltes mirades pensant amb una punxada culé. I així va ser. Espanyol i Barça van afrontar el primer derbi de Cornellà el Prat que va finalitzar amb un empat a 0. El clar dominador del partit va ser l'Espanyol ja que va tenir les ocasions més clares del partit i va desactivar el joc del Barça gràcies a una gran pressió i a un Forlín i Baena magnífics al mig del camp. Pochettino va fer un plantejament perfecte on li va sortir casi tot rodó.
Ahir es va demostrar que Cornellà el Prat és el fortí de l'Espanyol. Vam poder gaudir d'uns dels partits amb més ambient històrics de l'Espanyol. 40.000 pericos van animar als seus sense parar.
El partit va començar amb un domini clar de l'Espanyol. Callejón va poder gaudir d'una ocasió que malauradament va sortir desviada. Al cap de pocs minuts, Baena va tenir l'ocasió d'avançar als pericos però el cop de cap va sortir desviat per milímetres.
Pedro va fer l'únic xut del partit per part dels culés i va anar al pal ja que la pilota va tocar a Javi Chica. L'Espanyol ho va tornar a intentar amb ocasions de Luís García i de Osvaldo, que va gaudir de l'ocasió més clara del partit on la pilota va tocar a Valdés i al pal.
A la segona part, l'Espanyol va començar amb una intensitat també molt elevada. Osvaldo va tenir un parell d'ocasions sense èxit. Al minut 25, va arribar l'expulsió d'Alves per doble targeta groga. Les dos targetes van ser molt clares. Quan el Barça es va quedar amb 10, va produir una mica de perill, però sense arribar a inquietar Carlos Kameni.
I el partit va acabar com va començar, amb un empat injust però que dóna bones sensacions als pericos per acabar la temporada amb una digna posició. Pel que fa a Messi, ahir va demostrar que no és el millor jugador del món. No va tocar la pilota en cap ocasió. En canvi, no va parar de reclamar penals i va tenir un lleig cap al seu company de selecció: Nico Pareja.

diumenge, 28 de març del 2010

Masses canvis inesperats


La temporada va començar amb una alineació en que presumia de ser segurament l'onze titular per a tota la lliga. Aquesta alineació estava formada per Kameni (en la porteria no em trobat cap canvi), per una defensa formada per Pillud, Jarque, Pareja i David García. En la defensa ja em trobat tres canvis: el primer, per la tragèdia de Jarque, que ha estat substituït per Víctor Ruiz, i Pillud i David García, que han estat reemplaçats per Chica i Dídac respectivament.
Pel que fa al mig del camp, Moisés i de la Peña eren els intocables. De la Peña, per la seva mala sort en les lesions, li va cedir al lloc a la revelació de la temporada, Javi Márquez. I al lloc on em trobat més canvis és al atac, que a principi de temporada tenia que estar format per Luís García, Iván Alonso, Nakamura i Tamudo. D'aquests 4, l'únic que es salva és Luís García, encara que en qualsevol moment podria ser substituït gràcies al bon moment dels joves com per exemple Ben Sahar o Fernando Marqués. Nakamura, va ser traspassat al Yokohama Marinos, i el seu lloc l'ocupat José Callejón, que en el seu segon any com a blanc-i-blau, actua com a extrem esquerra.
Iván Alonso va començar la temporada sent un home important i un referent de les alineacions de Pochettino, però per l'arribada d'Osvaldo i pel seu mal moment de forma la seva plaça de mitja punta a passat a mans de Joan Verdú, el fitxatge amb més rendiment d'aquest any.
I el canvi més important i inesperat és el de Raúl Tamudo, que ja no entra a les convocatòries del tècnic argentí. La plaça de davanter centre l'ocupa Dani Osvaldo, el flamant fixatge d'hivern.

Són masses canvis per a un equip que no estava preparat a tenir tanta mala sort i tants canvis inesperats en l'any de l'estrena de Cornellà el Prat. En fi. esperem que l'any que bé es faci una bona gestió esportiva i no hi hagi tants canvis i interrupcions en les alineacions de Pochettino.

divendres, 26 de febrer del 2010

Goodbye Shunsuke

Ja és oficial: Shunsuke Nakamura deix l'Espanyol a canvi d'1,2 milions d'euros realitzats pel Yokohama Marinos.
Últimament s'estava especulant sobre una sortida del migcampista nipó per retornar al seu país a causa de la seva falta d'adaptació. En els últims dies directius i el president del Yokohama Marinos s'han acostat a Cornellà-el Prat per reunir-se amb la directiva de Sánchez Llibre. La prioritat de l'Espanyol era fer unes rendes voltants als dos milions mentres que el Yokohama Marinos oferia 700.000 euros. En aquells moments va haver un desacord total fins que a la segona reunió van aproximar-se a quantitats òptimes per ambdós equips. La xifra total envolta el milió dos-cents mil euros.
Nakamura va arribar procedent del Celtic Glasgow aquest estiu com el fixatge més mediàtic de la història perica. Totes les mirades estaven centrades en ell i en la inauguració davant el Liverpool va brillar donant la primera assistència de gol a Cornellà-el Prat. Al començament de la lliga, va seguir a un nivell regular fins que va anar decaient fins a ser suplent en totes les alineacions de Mauricio Pochettino.
Ara que ja ha abandonat la disciplina blanc-i-blava, la pregunta és: em de tornar a fer fixatges mediàtics quan a la cantera tenim jugadors de més profit? Una difícil resposta que actualment només la coneixen Planes i companyia. En fi, el temps decidirà quin Espanyol volem tenir.

dijous, 25 de febrer del 2010

Injustíssima derrota!


L'espanyol ha patit una injustíssima derrota a la Rosaleda. La alineació va sobtar molt al veure que Pochettino va posar a l'onze inicial Baena i Victor Ruíz enlloc de Moisés i Forlín.
El partit va començar amb un gol ràpid per part de Fernando del Málaga rematant una falta a la frontal de l'àrea. Després del gol, l'Espanyol va començar a dominar el partit i va gaudir de les millors oportunitats. Al minut 45, Victor Ruíz va aconseguir marcar el primer gol de l'Espanyol fora de casa al cap de 5 mesos, un fet molt important per aconseguir la remontada a la lliga.
Només començar la segona part, l'àrbit es va menjar un claríssim penal a Iván Alonso, motiu pel que fa pensar que el Villarato també va en contra de l'Espanyol. L'Espanyol va continuar dominant i amb Callejón, amb una vaselina perfecte que va anar al travesser, Luís García, amb un xut arrans del pal, i Osvaldo i Pareja, vam tenir les millors ocasions per haver sentenciat el partit.
Quan tot semblava indicar que l'Espanyol podria guanyar el partit, Obinna, després d'un mal refús va anotar el segon i últim gol del Málaga, gol que els hi donava tres punts gloriosos.
I així es va arribar a la fi. L'Espanyol, una vegada més, va tornar a perdre a fora de casa.
I aquesta semana a Chapín, camp propici per poder guanyar els 3 punts i deixar definitivament la zona baixa de la classificació.

dijous, 18 de febrer del 2010

Callejón de Cornellá!

Nova victòria de l'Espanyol en el que ja és el seu fortí: Cornellà-el Prat. Aquesta vegada va ser contra el Deportivo de Miguel Ángel Lotina, persona estimada a can perico, en que aquesta vegada va haver de seguir el partit des de la graderia ja que cumplia sanció.
El partit va començar amb domini per part de l'Espanyol en que va sorprendre l'entrada d'Iván Alonso a l'onze inicial per Osvaldo, que va poder gaudir d'uns minuts a la segona part.
La primera ocasió clara va arribar per part d'Iván Alonso gràcies a una excel·lent passada de Callejón, la gran estrella del partit. El partit va continuar sense ocasions clares per ambdós equips fins que al minut 37 de partit, Callejón fa una perfecta jugada per la banda i Verdú rebenta sense problemes la xarxa de la porteria. Aquest gol significa el tercer per a Verdú, el fet que l'iguala com a màxim golejador de l'equip amb Iván Alonso.
La segona part va ser totalment perica. Només començar, una vegada més, l'Espanyol va rebre per part dels àrbits: gol anul·lat a Iván Alonso per fora de joc!!! Jo ja no sé quin és el fet, però de les paraules del senyor Sánchez Llibre de "lo que los árbitros te quitan luego te lo dan" en aquest club treuen i treuen, pero mai donen!
I sort que tenim de José Callejón, que després d'un magnífic gol gràcies a una assistència de Javi Márquez, ja és anomenat per diferents locutors com José de la Gran Via. I el fet ho reconeix, Callejón va marcar en el punt idoni del partit. Gràcies a aquest gol, al Deportivo li van entrar els nervis i Antonio Tomás va ser expulsat per un cop del colze a Chica, un Chica que en els últims partits s'està gunyant el lloc i fins i tot ens dóna algun detall com una retallada de tacó.
Després de l'expulsió, l'Espanyol va seguir dominant, i un altre gol anul·lat, aquesta vegada a Osvaldo, en que és just.
I el partit va arribar a la fi coronant Callejón com el nou rei de Cornellà. I ara, la assignatura pendent és guanyar fora de casa. Aquest diumenge, toca guanyar a Málaga!

diumenge, 7 de febrer del 2010

Una nova derrota a domicili, aquesta vegada, al Bernabéu


L'Espanyol afrontava el partit del Bernabéu com un partit que pogués significar un cop de moral amb una important victòria. Però no va poder ser així, el Reial Madrid va dominar clarament el partit i el resultat final va ser 3 a 0.
Només començar el partit, Ramos ja havia avançat el Madrid gràcies a una rematada de córner. L'Espanyol va intentar remontar, amb Javi Márquez com a portador de l'equip, sense ocasions clares. A la mitja hora de partit, Kaká, gràcies a un rebot, va introduïr la pilota al fons de la xarxa, la qual cosa significa que l'Espanyol ja tenia que remontar dos gols.
I a l'últim minut de la primera part, Pareja es va fer un esquinç al genoll, encara que ell va continuar fins a mitjan de la segona part.
A la represa, l'Espanyol va arribar molt més amb Iván Alonso i Marqués com a referents. L'ocasió més clara va arribar de mans d'Iván Alonso en que Casillas va poder desviar la pilota a córner. Javi Márquez també ho va intentar amb un parell de faltes, però no va arribar a poder marca el gol que donés esperances a l'Espanyol d'una possible remontada.
I quan tot feia indicar que el partit acabaria amb 2 gols de diferència del Madrid, Higuaín va aprofitar un error de Victor Ruíz i va superar a Kameni fent el tercer gol del Madrid.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Gran victòria en el fortí de Cornellà!

L'Espanyol va vèncer a l'Athletic per la mínima gràcies a un solitari gol de Luís García. Aquesta victòria reafirma que Cornellà-el Prat és el nou fortí per a l'equip blanc-i-blau.
El partit va començar amb moltes interrupcions ja que els jugadors de l'Athletic queien estesos al terra cada minut a causes de lesions, cops entre jugadors, pilotassos... Aquest fet va comportar que l'Espanyol no pogués portar el domini del partit, un fet molt positiu per a l'Athletic.
El partit va començar amb moltes interrupcions a causa de les lesions dels jugadors bilbaíns. Yeste va tenir que ser substituit i Ustaritz va acabar amb un trau al cap, aquest va poder continuar.
Les ocasions més clares van ser per part de l'Espanyol. Callejón i Osvaldo van ser els jugadors més actius del conjunt periquito. La primera part va acabar sense més importància.
A la segona part va arribar el bon joc, i també el primer gol. Luís García va agafar un rebot d'un xut potent del gran Javi Márquez i va conseguir el primer i únic gol del partit.
Llavors, el Bilbao va agafar les rendes del partit gràcies a Muniain. En canvi, no van tenir cap ocasió. A l'ultim minut Iraizoz va pujar a rematar dos córners i va tenir una pica-baralla amb Cristian Álvarez. Aquest fet li va comportar una targeta groga.

dijous, 21 de gener del 2010

Gran victòria contra el Saragossa, revés a Pamplona...



L'Espanyol es va poder imposar al Saragossa amb un partit molt travat per 2-1. La gran estrella del partit va ser Cristian Álvarez, que va debutar en lliga aquesta temporada.
En la primera part l'Espanyol va ser el clar dominador i al minut 15 Verdú va poder aconseguir el primer gol gràcies a un rebot malafortunat de Carrizo. Quan tot apuntava que la primera part acabaria amb la victòria de l'espanyol, el Saragossa va aconseguir l'empat gràcies a Arizmendi.
A la segona part tot va seguir igual, un partit molt travat. Les grans esperances estaves posades en Fernando Marqués i va tenir que ser ell, després d'una exel·lent jugada de Callejón, el que introduïs la pilota al fons de la xarxa.

Però al cap d'una setmana, l'Espanyol va visitar Pamplona i va sortir derrotat per 2-0.
Aquell partit estava amb tensió pel debut d'Osvaldo, que no va debutar fins la segona part.
El partit va començar fatal, per l'espanyol. Al minut 9, ja perdia 2-0, i els gols, fets per dos ex-pericos: Juanfran i Pandiani.
I quan tot apuntava que l'Espanyol hauria de remuntar, l'Osasuna va continuar atacant i gràcies a l'encert de Cristian Álvarez la golejada no va ser major.
Per l'Espanyol només destacar Víctor Ruiz, Crisitian, Marqués i Márquez, que una semana més, com sempre, van ser els millors per part del conjunt blanc-i-blau.

divendres, 8 de gener del 2010

Sorpresa a l'últim minut




Fotografies festes per mi a Mestalla.

S'afrontava la primera jornada de lliga de l'any 2010 amb il·lusió per part de l'Espanyol ja que la victòria davant l'Almería va donar confiança. L'espanyol va arribar amb 5 baixes molt importants com eren David García, Tamudo, De la Peña, Marqués i Iván Alonso.
El partit va començar amb un domini fluix del València ja que l'Espanyol va aguantar molt bé al darrere amb la alineació formada per Roncaglia i Chica als laterals i Juan Forlín i Pareja de centrals.
La ocasió més clara de la primera part va arribar de mans de Javi Márquez amb un xut putent el qual va poder rebutjar César.
A la segona part va arribar el moment més tens del partit en que primer Villa al pal, i després Roncaglia amb una jugada d'autèntic mestre van tenir dues ocasions claríssimes.
La ocasió més clara fins aquell minut de partit va arribar de mans de Luís García en que davant sol de César no va poder introduïr la pilota al fons de la xarxa. Va ser una llàstima perquè l'Espanyol mereixia marcar.
I quan tothom donava per fet l'empat a 0, Zigic, al minut 94 va marcar el únic gol del partit en un remat de cap en que Kameni no va poder fer res tot i fer un partidàs.

Les conclusions que treiem de Mestalla són molt clares. A l'equip li falta gol i el debat està obert, s'ha de fitxar algun davanter? Doncs la respota és SÍ.
Demà, si no passa cap imprevist d'última hora, l'Espanyol tanca la cessió amb opció de compra de Osvaldo, jugador procedent del Bolonia, internacional italià.