El millor i el pitjor d'un any diferent: el 2009.

El 2009 va començar amb l'espanyol a la zona de descens molt malament, ja havíem canviat l'entrenador i ja es rumiava fer un altre canvi. Mané tenia molt poc crèdit ja que al ser entrenador revulsiu i no guanyar ni un partit es feia molt difícil confiar amb ell.

Després d'un 4-0 en contra a Málaga, la directiva de Sánchez Llibre va decidir acomiadar Mané i convertir Pochettino en el nou entrenador de l'espanyol, motiu que va rebre crítiques ja que no tenia gens d'experiència com a tècnic pero alhora feia pinya al vestidor, que era un objectiu per sortir del pou.

Amb el mercat d'hivern es van fer molt males gestions i com a mínim van aparèixer 10 noms i fins a l'últim dia no es va fer l'únic fixatge del mercat, Iván Alonso. El traspàs es va cobrir en 2 millons d'euros i va rebre crítiques, pero ara ens en adonem que és un dels millors fixatges dels últims anys.

Amb Pochettino la ratxa va seguir igual, ja portaven mesos sense guanyar fins que es va donar la campanada del segle el 21 de febrer de 2009. L'espanyol va guanyar al camp nou amb dos gols del màgic Iván de la Peña. Va ser un partit que es recordarà durant molts anys, una fita històrica. Aquell va ser el verdader punt d'inflexió perquè l'espanyol aconseguís la salvació.

Però els pròxims partits l'espanyol no els va poder guanyar i es va decidir anar a Navata uns dies per a fer un mini stage. Allà es va agafar una força impressionat i va permetre que dels 30 punts restants l'espanyol aconseguís 25 i va permetre aconseguir la salvació.

El dia que vam quedar salvats completament va ser a Almería, on vam guanyar 0-3. Aquell dia Pochettino va acabar amb llàgrimes, un fet molt significatiu de tot el que s'havia viscut.

I l'últim partit va ser a casa contra el Màlaga, l'últim partit de Montjuïc. L'espanyol va guanyar 3-0 amb un hattrick de Raúl Tamudo i aquells tres gols van sonar més a despedida que a un fins l'any que ve. Així es va acabar la temporada 2008-2009.

La temporada 2009-2010 començava amb totes les expectatives sobre el nou estadi, el qual es tenia que inaugurar el 2 d'agost davant el Liverpool.

El stage com sempre es va realitzar a Peralada i la gran sorpresa va ser que el 18 de juliol el braçalet de capità va passar de mans de Raúl Tamudo a mans de Dani Jarque.

Aleshores va arribar el fixatge estrella que va ser Shunsuke Nakamura, que va portar 7.000 pericos a la presentació al nou estadi. L'espanyol va rebre molts meneficis per aquest fixatge galàctic. Va ser un fet molt important, sobretot al Japó, on Nakamura, és la gran estrella.

I va arribar el tant esperat dia 2 d'agost, on es va realitzar la inauguració del nou estadi. Va ser una cerimònia molt emotiva, on la fura del baus va posar la seva màgia i les colles castelleres de l'espanyol van posar la cirera amb una cerimònia molt bonica. Després va venir el partit, i va ser un recital. L'espanyol va guanyar 3-0 al Liverpool. Sempre es podrà recordar que el primer gol de Cornellà el Prat el va marcar Luís García. Els dos darres van venir de mà de Ben Sahar.

Però llavors va passar la fita més tràgica de la història de l'espanyol. Just al cap de 6 dies de la inauguració , el 8 d'agost, Dani Jarque va morir a Covercciano, hotel de concentració de l'espanyol a Florència. Aquest va ser un cop duríssim, i es van realitzar un seguit d'homentatges en memòria del capità. La porta 21 del nou estadi va quedar oberta perquè els aficionats del futbol passessin i deixessin el seu record en honor al capità. El dia 11 d'agost es va realitzar la capella ardent i van passar-hi unes 15.000 persones i nombroses persones famoses de l'esport.

Aquest cop va afectar molt a tot l'espanyolisme, i Jarque sempre serà l'etern capità.

Llavors, va començar la temporada. L'espanyol va fer un inici brutal i es va posar en zona UEFA. Totes les alineacions van ser amb jugadors joves com Ben Sahar, Callejón, Marqués. Llavors, va començar el cas Tamudo en que el jugador i la directiva es van barallar i va estar sense anar convovat duran un mes i mig. Ara, sembla que tot estigui a la normalitat.

Però després de l'inici tan bo, l'espanyol va encadenar 5 jornades amb derrota i el va apropar a la zona de descens. Començaven els rumors sobre si Pochettino deuria seguir al càrrec fins que a l'última jornada de l'any l'Espanyol es va imposar 2-0 a l'Almería i va fer callar els rumors.

Ara arriba el 2010, on segur que es presentarà amb més alegries que aquest trist 2009.

Gran victòria en l'últim partit de l'any

L'Espanyol es tornar a trobar amb la victòria al cap de dos mesos gràcies amb un bon partit contra l'Almería. El partit va acabar amb 2-0 i sense cap dubte, el millor jugador del partit va ser Javi Márquez amb un gol i amb l'intervenció del segon. Javi Márquez va donar movilitat al mig del camp, toc, i sobretot ocasions, ocasions que no es trobaven temps enrere.

La primera part no va estar controlada per a cap equip. Les ocasions arribaven pels dos conjunts i l'Almería, amb una falta molt clara, i per l'Espanyol, una acció de Verdú van ser les més perilloses fins que en el minut 45 Verdú centra la pilota i Javi Márquez fa un xut de geni i la pilota entra per tot l'escaire. Javi Márquez el va celebrar de valent, i l'ocasió s'ho mereixia, va ser el seu primer gol a primera divisió.

La segona part la va dominar totalment el conjunt blanc-i-blau amb diverses ocasions de Callejón, Verdú i Javi Márquez. En el minut 70 va arribar el segon gol després que d'un xut de Javi Márquez, Corominas aprofités el rebot i introduís la pilota al fons de la xarxa. La dedicatoria d'aquest gol va anar dirigida al seu amic, a l'etern capità de l'espanyol Dani Jarque.

Ja s'ha arribat al final de l'any i sembla que l'espanyol va trobant el seu camí, un camí que pot arribar molt lluny.

Iturralde va ser el protagonista

Es presentava un partit bastant desigualat, amb diferents dinàmiques. L'espanyol va fer una alineació ultra defensiva amb l'objectiu de no encaixar i poder sortir a la contra. El barça, tot el contrari.

Els primers minuts de partit els va dominar el barça amb un espanyol que guardava bé al darrere i va disposar d'una claríssima ocasió de Verdú al minut 14 en que Valdés va poder rebutjar-la a córner. El barça també en va tenir unes quantes, però Kameni, molt segur, les va poder aturar.

Tot anava com s'esperava fins al minut 37, en que Iturralde González, s'iventa un penal inexistent de Baena a Xavi. Es va poder dir que tot el món no va veure el penal menys l'àrbit. Això demostra molt. Ibrahimovic va transformar el penal i així es va arribar a la mitja part.

A la segona part l'espanyol va dominar clarament ja que amb les entrades de Javi Márquez i Callejón van donar molta verticalitat a l'equip, i sobretot, ocasions. Iván Alonso va tenir una oportunitat prou clara però no va arribar a entrar. I amb aquesta dinàmica de partit l'espanyol va tenir un parell d'oportunitats més que no es van poder transformar. I així es va arribar al final del partit.

A la conclusió Iturralde va expulsar Raúl Baena a la zona de vestidor segons diu a l'acta: Raúl Baena me dijo " ya lo verás por la tele el penalti". En fi, l'espanyol recurrirà a les targetes de Baena i de ben segur que podrà jugar el pròxim partit,

Mesures dràstiques per remuntar el vol

A falta d'un mes per obrir el termini de fixatges, l'Espanyol vol posar mesures dràstiques per remuntar una temporada que es preveu difícil.

Les primeres mesures seran tornar cap a Argentina del tot segur a Ivan Pillud i possiblement Facundo Roncaglia! També es preveu fitxar un jugador per línia, i el més destacable és que també es buscarà un porter cedit mig any per suplir la baixa de Kameni ja que disputarà la copa d'Àfrica.

Actualment, l'objectiu és reforçar l'equip per mantenir-se, i al final de temporada, es faria un equip per creure, creure amb que l'espanyol pot arribar a aspirar coses més grans que la permanència.

I pel que fa al derbi de dissabte, són baixes segures Marqués i de la Peña. I Tamudo està casi descartat, encara que hi ha alguna possibiltat de veure'l entrar a la convocatoria de Pochettino.

Derrota injusta

El Reial Madrid va caure injustament al Camp Nou en el primer clàssic de la nova era de Florentino Pérez. El partit va acabar amb la victòria per la mínima del Barça.

En la primera part el Madrid va dominar clarament i va disposar de nombroses ocasions, sobretot una de Cristiano Ronaldo, que es va col·locar sol davant de Valdés i la bola va acabar a córner.

El millor jugador del Madrid va ser sense cap dubte Kaká, que desbordant en cada acció va posar en perill la porteria del Barça. En contra, el pitjor del Madrid va ser Marcelo ja que cada bola que va tocar va ser pilota per al Barça.

Al minut 56 va arribar el primer i únic gol del partit marcat per Ibrahimovic. Aleshores, el Reial Madrid va buscar l'empat a la desesperada sense recompensa. També s'han de destacar les targetes vermelles cap a Busquets i Lass, que aquest últim amb targeta directa va ser expulsat a l'últim minut.

Ara el Barça es torna a situar líder, però només amb dos punts de ventatge respecte el Reial Madrid.

Adéu a la copa

A les primeres de canvi l'espanyol cau eliminat de la copa del rei amb l'empat a 1 contra el Getafe que significava la pèrdua global de eliminatoria. Les sensacions després de quedar eliminat no són bones. Es podria haver arribat lluny, però un primer mal partit ens ha deixat completament bloquejats.

El millor d'ahir del partit va ser l'assistència de Nakamura en el gol d'Iván Alonso. A Nakamura ja se'l veia diferent, amb ganes de demostrar el seu potencial i segur que el demostrarà. Ara només falta el gol, aquella meravellosa esquerra.

També s'ha de destacar positivament la tasca de Moisés Hurtado al mig del camp, el pulmó de l'equip

El pitjor d'ahir del partit va ser l'errada del gol en defensa. No es pot donar tota la culpa a Iván Pillud perquè era l'únic defensor després del córner però podria haver fet algo més.

Ara toca pensar amb la setmana que ve, amb la repetició del partit Espanyol-Getafe on tenim una clara ocasió per deixar definitivament la zona d'avall i situar-se amb una situació còmoda.

Pujant cap amunt

Després de demostrar una força insuperable, l'Espanyol es col·loca a dos punt de la UEFA i a 3 punts de la champions.

A Sevilla, on el millor record del partit son els minuts 16 i 21, en que les dues aficions, unides per la tristesa, cantaven el nom dels seus ídols, Puerta i Jarque respectivament, dos molt bons amics que el destí els hi ha jugat una mala passada però que estan molt presents.

I pel que fa al partit el sevilla va dominar un partit en que l'ídol va ser Kameni, amb unes parades realment espectaculars. De l'Espanyol també em de destacar el potencial ofensiu que té ja que va arribar diverses vegades amb facilitat i Callejón va tenir el gol a tocar a l'últim minut ja que la pilota va passar al costat del pal. També s'ha de destacar negativament Pareja per la seva justa expulsió.

I pel que fa al cas Tamudo, aquesta setmana es reuniran les dos parts per buscar una solució que exclusivament passa per la sortida del jugador del club. Es barallen les opcions de la rescisió de contracte o donar-li una sortida al mercat d'hivern.

8-10-2009, dos mesos sense tu

Avui és dia 8, i justament fa dos mesos, te'n vas anar sense dir l'últim adéu. Tots em estat malament aquest dos mesos perquè se'ns fa extrany tot. Encara no ens creiem que t'hagis anat.

I cada mes, el dia 8, fai aquest escrit, i sempre el faré, perquè aquí ningú t'oblida, perquè sempre seràs l'etern capità de l'espanyol.

Dani, la teva força està molt present, i cada gol anirà dedicat a tu perquè erets una persona admirable, i així ho veurà la teva filla, acabada de néixer.

I ara mateix, a les 20 hores, ja s'han complert dos mesos i l'únic que podem dir és que estem orgullosos de tu i que sempre estaràs amb tots els nostres cors. Descansa en pau capità.

Va per tu Martina!

Martina Jarque acaba de néixer i hi ha a pogut veure la primera victòria de l'espanyol!

L'espanyol va guanyar 2-1 al Málaga amb un partit molt disputat on es va gaudir de bon joc. L'onze inicial de l'espanyol va esta format per Kameni-Chica, Pareja, Forlín, David García-Moisés, Verdú- Coro- Luis García-Ben Sahar-Callejón. A primera vista, es veu la proposta de Pochettino de fer jugar la gent jove, sabent que Tamudo i de la Peña segueixen en fase de recuperació.

Els primers minuts de partit l'Espanyol va dominar clarament amb una ocasió de gol de Coro que Múnua encara no sap com la va poder salvar. Tot anava bé fins que al minut 28 de partit Juan Forlín s'introdueix malauradament el gol a la seva pròpia porteria. En canvi, l'espanyol va seguir dominant el partit amb bones ocasions de Callejón.

Al principi de la segona part Ben Sahar va marcar de cap el seu primer gol oficial amb la samarreta de l'espanyol. Aleshores l'espanyol va començar a rutllar amb atac amb moltes ocasions amb l'incoporat Iván Alonso, que al minut 80 va fer un autèntic golàs que posava el definitiu 2-1 al marcador.

Als últims minuts, Múnua, va pujar a rematar diversos córners sense sort. Al final, primera victòria oficial al nou estadi de Cornellà.

I la notícia més important que va succeïr, va ser abans del segon gol, quan Martina Jarque, filla del nostre etern capità, va néixer. Les victòries a partir d'avui aniran sempre per vosaltres dos!

DEPORTIVO 2 - ESPANYOL 3!

Dani Jarque ja té la seva primera victòria! Va ser a la Coruña, on l'espanyol es va imposar per 2-3 amb gols d'un magnífic Callejón i dels arribats Juan Forlín i Joan Verdú que precisament es trobava amb els seus antics companys.

El partit va començar molt bé per l'espanyol ja que al minut 19 amb el rebot d'un pal de Pareja Callejón va introduïr la pilota al fons de la xarxa, la dedicació, sense cap dubte, cap a Dani. Al minut 27 Adrián va posar l'empat per una errada de Chica en deixar el davanter tot sol i batir a Kameni sense problemes. Els aficionats pericos pensaven amb el pitjor fins que Callejón amb un excel·lent centre va provocar que Forlín fes el seu primer gol com a blanc i blau. Així es va arribar a la mitja part.

A la represa, una magnífica jugada amb molt bones triangulacions va significar que Verdú posés el 1-3 al marcador! L'espanyol va jugar molt bé tot el partit amb molt bones passades i molt bon joc, fins que al minut 77 Lassad va marcar pel Deportivo i van començar els nervis. El canvi més significant, Roncaglia per Verdú, estava destinat al patiment, ja que amb 5 defenses només tocava patir.

Al final l'espanyol va poder aguantar i se'n va portar els tres punts cap a Cornellà. Ara, a guanyar al Málaga!

Espanyol 0 - Real Madrid 3

Primer partit a casa sense Dani Jarque, debut oficial a casa davant el nou Madrid galàctic.

39140 espectadors que esperaven veure la primera victòria de la temporada però no va poder ser.

El Reial Madrid va guanyar 0-3 amb un bon partit a la segona part, ja que la primera part va ser dominada clarament per l'espanyol. Als primers minuts accions de Verdú i Moisés van posar la por al cos a Casillas, però no es van poder aprofitar les ocasions. Es va trobar un Madrid molt ofensiu, ja que Arbeloa i Marcelo semblaven més extrems que no laterals, i així ho tindria que haver aprofitat l'espanyol, atacant amb boncs contraatacs però les males actuacions i el baix rendiment de forma del conjunt atacant no van servir.

Al minut 38, amb una bona paret de Granero i Kaká va servir perquè Granero inaugurés el marcador.

A la segona part, l'espanyol va donar entrada a Coro i de la Peña però ja sigui per l'estat de la gespa o per baix rendiment van passar desapercebuts. Guti va posar el 0-2 amb una bona assitència de Kaká i a l'últim minut Cristiano Ronaldo va posar el definitiu 0-3 amb un contraatac.

Ara ja toca pensar amb la següent jornada, al camp del Deportivo, on les baixes de Tamudo, de la Peña i Nakamura poden ser vitals. Ha arribat l'hora de Sahar i companyia!

Avui fa 1 mes que t'has anat...

Dani, avui a les 20 hores es compleix un mes de la tragèdia que es va viure a Covercciano, te'n vas anar sense poderte despedir dels teus companys, de la teva família i sense poder veure la teva filla. Se'ns fa molt dur aixecar-nos cada dia sabent que ja no i ets, i perquè et va tenir que passar a tu, el capità del nou projecte, l'etern capità de l'espanyol.

Et mereixes tenir els millors homenatges possibles, i el primer serà guanyant al Madrid el dissabte. A la teva última entrevista vas dir que et feia molta il·lusió jugar dissabte, i malauradament ja no podrà ser, però amb la teva força tingues clar que ens farem molt més forts.

Dani, un mes és molt sense tu, però ni que passin 30 anys, sempre estaràs al cor de tots nosaltres.

I aquí el meu particular homenatge.

Propostes homenatge DANIEL JARQUE

Amb aquestes tres setmanes multituds de propostes omplen els despatxos del RCD Espanyol per triar els homenatges a Dani Jarque.

Just oficialitzada la seva defunció, grups importants d’associacions i de Facebook van reclamar que el nou estadi es digués Estadi Daniel Jarque. Ara, sembla una de les opcions menys possibles, ja que amb el nou estadi un dels objectius principals és fer caixa amb un patrocinador. També va sortir el nom de la ciutat esportiva, opció que sembla amb més vots juntament amb altres com fer una estàtua d’honor a Cornellà-El Prat, o també fer un mural per els afores de l’estadi amb tots els objectes que van deixar els aficionats, familiars, amics i companys a la porta 21 del nou estadi. El que també està clar és que es farà un partit en el seu honor, però falta per saber qui el jugaran, ja com un combinat de la primera divisió o el ciutat cooperativa (el seu ex equip).

Ara ja no i ets, i tots busquem fer-te homenatges per recordar-te, però sigui quin sigui, sempre estaràs al cor de tots nosaltres i el millor homenatge per tu serà sortir a guanyar cada diumenge amb el teu esperit present, molt present.

I aquí la seva última entrevista...

Resum primera jornada de lliga

Acaba de començar la lliga 2009/2010, la lliga que promet ser la millor del món.

L'espanyol a començat amb una derrota a San Mamés, i fent una reflexió, podem trobar moltes causes. Una pot ser que l'equip no està massa rodat per aquella fatídica setmana, l'altre que l'equip no està bé anímicament i l'altre que en comptes de vendre Torrejón, Sergio Sánchez i així una llarga llista i fitxar els argentins no es tindria que haver produït. Valorant els nous fixatges no hi ha dubtes que Verdú, Nakamura i Ben Sahar són autèntics bons futbolistes. Ara, els argentins Roncaglia i Pillud van fer un mal paper, ja sigui pels nervis o per falta d'adaptació.

L'Athletic va guanyar 1 a 0 amb un partit que va dominar clarament, amb una gran actuació de Kameni, no vui ni pensar quan se'n vagi a la copa Àfrica! I també va destacar Verdú a la posició de pivot defensiu acompanyant el intocable Moisés.

Per la seva part, el Reial Madrid va guanyar 3 a 2 davant el Deportivo, on podem destacar clarament Lass, que amb els últims partits es veuen les seves qualitats ofensives. Pels nous fixatges s'ha de destacar que cada dia van a millor, sobretot Kaká, que va desplegar un gran joc.

Avui a les 00:00 s'acaba el termini de fixatges i poden donar-se autèntiques sorpreses, com la venta de Tamudo, el fixatge de Ribéry al Madrid, en fi, en menys de 24 hores es resoldran tots els dubtes...

Mor Dani Jarque

No pot ser, per més que ens ho diguin, hem de preguntar, parles de Dani Jarque? I la resposta és sí.

Dani Jarque mort a causa d'un atac de cor fulminant mentres parlava amb la seva parella per telèfon a l'hotel de concentració de l'espanyol a la gira italiana, a Covercciano. Feran Corominas i el delegat de l'espanyol el van trobar inconscient i van intentar fer-li una reanimació assistida, però no va poder servir per salvar Dani Jarque. Amb aquests moments hi ha estat de shock, encara no ens ho acabem de creure, com un noi sa, fort, de 26 anys, se'ns ha anat sense poder dir l'últim adéu.

Dani Jarque ens ha deixat, als 26 anys, i des de els 12 que formava part de les categories inferiors del rcd Espanyol. Va passar per totes les categòries, demostrant que tenia prou talent i nivell per poder formar part del primer equip. Va arribar al primer equip de mans de Ramon Moya, debutant el 2002 contra el Recreativo. Els seus èxits esportius són la copa del 2006 i el subcampionat de la copa de la UEFA de 2007. El 18 de juliol d'aquest any haviat estat nombrat capità del primer equip, ja que Tamudo li va cedir el braçalet.

Per tota la família espanyolista sempre seràs el etern capità, i siguis on siguis, sempre jugarem amb 12 jugadors, ja que la teva força des del cel sempre la notarem. Dani Jarque, descansa en pau.

Inauguració perfecte!

Doncs si, ja tenim inaugurat el nou estadi del rcd espanyol. Va ser un gran dia per tot l'espanyolisme, per molts motius, per tenir la nova casa, per guanyar 3-0 davant tot un campió d'Europa com és el Liverpool i pels emotius actes de la cerimònia.

Va ser una festa molt emotiva amb un fet d'actes a càrrec de colles castelleres espanyolistes i de la fura dels baus, amb un espectacle molt bonic. També va contribuïr el saxofonista Pep Poblet que va tocar glòria als heroïs, la cançó guanyadora del concurs la veu d'un sentiment.

Van venir vells ídols de l'espanyolisme, fent la plantació simbòlica de la gespa del mític Sarrià i Montjuïc.

Al partit, es van enfrontar l'Espanyol i el Liverpool, amb una victòria contundent de l'espanyol 3-0 amb gols de Luis García i Ben Sahar per partida doble. Va ser un amistós més, però sempre quedarà en la història per ser el dia màgic de la inauguració.

També es van poder presentar els nous fixatges a la afició com és el cas de Verdú, Ben Sahar, Nakamura, Pillud i Roncaglia, amb molts bones actuacions per part de tots ells.

Al finalitzar el partit, es van fer uns focs artificals per concluïr el que havia estat un dels dies més importants per tots els pericos.

Comença la nova temporada 09/10

Comença la pretemporada amb diverses incorporacions pel que fa a l'espanyol, amb Verdú, Nakamura, Ben Sahar, Pillud i el jugador provinent del planter Javi Márquez.

Però les principals novetats són els rumors que cada dia cobren més vida de les sortides de dos dels capitans, Luís García que podria acabar a la lliga portuguesa i Raúl Tamudo, que podria acabar al nou Wigan de Roberto Martínez.

Pel que fa a altres equips, no hi ha dubte de quin és el gran referent de fixatges, el Madrid de Florentino amb la seva segona etapa galàctica. Hi ha tenen Kaká, Cristiano Ronaldo, Benzema, Albiol i Negredo, i els que falten per arribar com podrien ser els casos de Ribéry i l'espanyol Xabi Alonso.

L'efecte Florentino ha estat clau perquè ningú se'n recordi del que va fer el Barça la temporada passada amb els 3 títols i la gent només vegi Madrid, Madrid i Madrid. Cal recordar que el Reial Madrid ja s'ha gastat 210 millons d'euros amb un mes i només a cobrat 5 millons pel traspàs de Saviola al Benfica de Quique Sánchez Flores.

Pel que fa a traspasos internacionals, l'únic moviment que hi ha són els diners de Florentino per part del Manchester que a fitxat a Valencia i Owen i el Milan, que està interessat amb Luis Fabiano. Pel que fa al Manchester City, té molt a prop el hi ha ex-jugador del Manchester United Carlos Tévez.

El fi d'una temporada molt sorprenent

S'ha acabat la lliga, la lliga dels mil i un records, ja puguin ser del Barça, del Madrid, o de l'Espanyol, que a fet uns 10 últims partits inamiganables.

L'espanyol ha guanyat 8 dels 10 últims partits, una dada molt espectacular que ningú es podia imaginar abans del màgic stage de Navata. Sense cap dubte, aquest stage ens ha servit per continuar a primera divisió. I ara toca la reflexiò, perquè ha passat això, perquè un equip amb tant bona plantilla ha estat a un pas d'anar a la segona divisió.

Pirmer vam començar amb Márquez, unes 12 jornades amb bon futbol al principi i al final vam seguir amb la dinàmica negativa de l'any passat.

Amb Mané, sincerament, va ser un desastre. Vam perdre 6 jornades clares només aconseguint 3 punts, 3 empats. El dia del 4-0 a Màlaga va ser la sentència per a Mané.

I llavors van arribar els autèntics heroïs d'aquest espanyol, Maurcio Pochettino i Feliciano Di Blasi, dos homes que han fet que l'equip es creiés de primer moment que es podien salvar i així va estar. Sobretot amb la primera victòria de la era Pochettino al camp nou.

I així ha estat tot, amb 28 jornades vam fer 22 punts i amb 10 jornades 25 més.

I ara cap a Cornellà, la nova il·lusió de tot l'espanyolisme!

TOTS JUNTS HEM POGUT!

Sí, l'espanyol seguirà un any més a primera divisió. Totes les penes, mal de caps, tot, s'acabat, i d'una manera molt fàcil, sentint-se identificats amb el club.

L'espanyol s'ha salvat matemàticament després de guanyar 0-3 a Almería, amb dos gols d'Iván Alonso i l'últim de Coro.
Després del dia d'Osasuna, ningú donava res per l'espanyol, ni nosaltres tampoc ho donavem, de 30 punts, teniem que aconseguir 21, i això era molt díficil. Però sí, s'ha aconseguit gràcies a Mauricio Pochettino i Feliciano di Blasi, dos homes que han dipositat tota la confiança en els jugadors i els han fet sentir-se molt identificats amb el nostre club.

Ara hem de fer una reflexió de la temporada, les etapes de Márquez i Mané, el que s'ha fet bé i el que s'ha fet malament. Per sort, podrem gaudir d'un estadi de primera a primera divisió.

I ara sí, ja podem començar a parlar de futurs fixatges i presidents, ara que, tot el que han fet aquests jugadors se'ls hi ha d'agraïr molt. Esperem no tornar a patir més anys com aquests i força espanyol!

S'acaba la lliga del patiment!

Sí, dos setmanes i tot estarà acabat, i sobretot, amb un espanyol que podrem gaudir a primera divisió.

Ahir vam guanyar per la mínima davant un Athletic molt destructiu, amb un gol de Luís García de penal comès sobre un exel·lent Coro que va disputar la última mitja hora de joc.

Tenim 41 punts, queden 6 en joc i estem 4 per sobre de la permanència, podríem dir que ja està fet, però vivint anys com el del gol de la salvació res és segur fins que s'acaba.

Només cal tenir paciència, de que un rival no guanyi i estarà tot solucionat.

Ara ja podem començar a pensar amb la temporada que ve, que sembla que de la Peña seguirà un any i més i qui sap, fins i tot, Kameni. En fi, que passi el que passi tenim un estadi nou per davant i ningú ens treurà l'il·lusió.

FORÇA ESPANYOL!

2 anys d'un dia especial

Avui som 16 de maig de 2009, i fa justament 2, el 16 de maig de 2007, l'espanyol va jugar la final de la copa de la UEFA contra el sevilla a l'estadi hampden park, a glasgow.

Aquell dia els pericos mai l'oblidarem, vam perdre a penals, però el record que tenim d'aquell any tan magnífic sempre serà a dins nostre. En tota la competició no vam perdre cap partit, ni la final vam perdre, llàstima dels maleïts penals...

El partit va acabar 2 a 2, amb el gol de Jonatas quan només quedavan 3 minuts pel final de la pròrroga, aquella sensació va ser molt semblant a la del gol de Coro de la salvació, llàstima del final.

En fi, ja han passat dos anys, i no cal pensar més amb el passat i més amb el present. Amb una victòria l'espanyol pot aconseguir la salvació matemàtica i ho aconseguirà. TOTS JUNTS PODEM!

Sospreses inesperades...

Queden justament 23 dies perquè s'acabi aquesta lliga, la lliga del patiment.

Ens fa molta il·lusió tenir el nou estadi a primera, però també tenir un equip molt competitiu per a la pròxima temporada. Arriba el gran canvi, el canvi del cicle.

Primer es canviarà tota la junta directiva, mantenint amb algú com és el cas del nou director esportiu Ramon Planes. I després es vol retocar la plantilla, que se n'esperen unes 7 sortides. D'aquestes 7 sortides hi ha una que pot ser una venda que faci molt i molt de ressò, i que sigui molt inesperada per tota la gran família blanc-i-blava. L'espanyol buscarà jugadors que siguin agents lliures, com el cas de Joan Verdú, intercambis o jugadors que vagin molt barats ja sigui pel club on juguin o per la situació del club.

Ara toca esperar aquests 23 dies, que la situació estigui totalment, resolta, d'aquí 24 dies la caminata de Montjuïc al nou estadi de Cornellà i a posar-se a punt per fer el nou espanyol.

SPORTING 0 - ESPANYOL 3!

Això si que és guanyar, una contundent victòria 0-3 al camp del Spoting, el Molinón.

L'espanyol es situa a només un punt de la salvació quan fa 3 setmanes estava a 8.

El partit va començar sense un domini per part d'un equip, però l'espanyol és el que va gaudir de les primeres ocacions del partit, sobretot Raúl Tamudo, que en va tenir dues. L'espanyol va començar a dominar fins que al minut 25, una bon canvi de joc li permet a Moisés Hurtado trobar a Nené i de primeres xuta i la pilota entra dins de la porteria. Era el 0-1 i el Sporting ho va començar a intentar sense recompensa, només algun xut de Carmelo va posar la por als pericos. Amb aquest resultat es va arribar a la mitja part.

A la segona part el domini va ser del Sporting i va ser el que va xutar però no va poder marcar. AL minut 73 una gran assistència de Luis Garcia li permet a Román Martínez aconseguir la sentència, el 0-2. I només un minut després una altra assitència de Luis Garcia li permet a Callejón posar el 0-3 al marcador. Amb aquell resultat l'espanyol va tenir el luxe de cambiar Nico Pareja per Marc Torrejón i David Barral va ser expulsat per una entrada a Moisés. Així va finalitzar el partit.

L'espanyol està amb una clara línia ascendent i diumenge té una altra gran final, ara, a casa contra el Betis.

Espanyol 1 Racing 0

L'espanyol es col·loca a 4 punts de la salvació després de guanyar al racing 1-0 amb un solitari gol d'Iván Alonso.

El partit va començar sent un partit molt dur pels nervis que portaven els dos equips, especialment l'espanyol. El Racing només buscava pilotes llargues a Zigic però amb la covertura de Dani Jarque es va cobrir molt bé. L'espanyol va tenir una clara oportunitat de Jarque a la rematada d'un córner que va aturar el porter sense enviant-la a córner.

Es va arribar a la mitja part amb el domini de l'espanyol amb el joc però no amb el resultat, que era d'empat a 0 gols.

La segona part va començar més del mateix, pilotes llargues pels dos equips fins que al minut 14 Iván Alonso conseguia el seu tercer gol amb la samarreta de l'espanyol que era el 1-0.

El Racing va anar a l'atac amb l'incorporació de Tchité i van tenir poques ocasions, i la més clara va ser de l'espanyol, Nené amb un centre envia la pilota al travesser i la refusa Marcano amb el cap.

Al final, 5 minuts d'afegit que es van fer agònics i el partit es va acabar.

Ara a 4 punts de la salvació, i si dijous guanyem a Gijón a 1.

Un sentiment...

Un gol teu és un motiu especial per ser feliç, no sé com el sents tu, però per a mi, és una cosa diferent. No és un gol normal d'un partit, és un gol d'un sentiment.

Hi ha moltes maneres de disfrutar amb els gols, ara que sempre acabes emocionat, ja sigui salvant-se a l'últim minut de baixar a segona o marcar l'empat amb una final èpica de la UEFA.

Quan estàs al camp, tot és diferent, ni que sigis aficionat, estàs nerviós esperant un gol, una victòria. I això és el que et fa diferent, que de tant en tant hi ha alegria, com guanyant al camp del rival, aconseguint un títol o salvant-se.

I per moltes desgràcies que passin, nosaltres sempre estarem allà, animant, cridant, plorant, ja sigui d'emoció o de tristesa...

I només puc dir que gràcies per deixar-nos somiar a tots...

I 109 anys d'història no es desfan descenent, passi el que passi, la força d'un sentiment.

Patiment..

Queden 8 jornades, 8 jornades perquè s'acabi aquesta lliga tan insoportable.

En joc 24 punts, dels quals en necessitem 16. És un mes i mig de patiment, patiment i patiment...

És veritat que l'afició no es mereix això, però els jugadors tampoc, tampoc s'ho mereixen.

La veritat és que desitjo que aquest mes i mig passi ja, que passi ràpid, passi el que passi, perquè és una de les pitjors experiències de la vida quan estimes al club que estimes, per no dir la pitjor...

I dels 8 partits que queden, 5 són a casa amb Racing, Betis, València, Bilbao i Màlaga.

Això té dues solucions: una catàstrofe o qui sap, el tercer miracle amb els últims cinc anys...

S'acosta el cap de setmana...

S'acosta el cap de setmana i entremig tenim el divendres sant, però a l'espanyol li fa falta un diumenge sant perquè diumenge hi ha partit, 30 jornada de lliga, l'espanyol juga a los pajaritos, un partit de vida o mort pels dos equips.

El numància té dos punts més que l'espanyol, però l'espanyol va ple de moral davant la victòria contra el deportivo a Montjuïc la setmana passada. La situació és molt crítica pels dos, però qui guanyi sortirà reforçat ja sigui en números de salvació i moral.

L' espanyol arriba amb el dubte d'Iván de la Peña per una sobracàrrega, cosa que si no juga el partit estarà molt condicionat. Com va dir Tintin Márquez uns dies abans en una entrevista, l'espanyol es salvarà si de la Peña no es torna a lesionar.

Los pajaritos té una capacitat per 10.000 espectadors i més de 1.000 seguidors pericos es desplaçaran fins a Sòria per veure el partit. Aquí es demostra que l'afició de l'espanyol va on faci falta per poder veure com el seu equip intenta la salvació.

ESPANYOL 3 - DEPORTIVO 1

Al cap de 5 mesos, l'Espanyol ha tornat a guanyar a casa.

El resultat ha estat 3-1 davant un depor que si ahir guanyava es posava en cinquena posició.

L'espanyol va dominar tot el partit, menys els primers 10 minuts que es notaven els nervis dels jugadors pel que s'estaven jugant. Al minut 12 va arribar el primer gol, un contraatac guiat per de la Peña que passa en profunditat i marca a plaer Iván Alonso el seu segon gol amb la camiseta de l'Espanyol. Al minut 39 va arribar el segon aconseguit per Iván de la Peña que així es converteix en el nou màxim golejador de l'equip. Però només aconseguir el 2-0 el deportivo retalla distàncies per mitjà de Lassad amb una jugada fortuïta.

Llavors es va arribar a la mitja part.

A la represa l'espanyol va dominar clarament el partit amb moltes ocasions, ara que el deportivo va tenir algun xut llunyà que Kameni no va tenir cap problema per atural. A l'últim minut de partit l'espanyol va fer una contra que Rufete va enviar la pilota amb l'ajuda de Lopo al final de la xarxa.

Molt bon partit de l'espanyol que ara té 25 punts i està a 6 de la permanència.

Demà tenim l'última oportunitat

Demà és diumenge, diumenge 5 d'abril, on passa l'última oportunitat per salvar la categoria.

Se'ns presenta un gran Depor que està en zona uefa i que necessiten els tres punts pels seus interessos. Però nosaltres els necessitem molt i molt més, si demà no ens emportem els 3 punts serà casi impossible mantenir la categoria.

I el problema és que l'espanyol s'ha centrat més en el nou estadi en que hi ha una lliga per endavant i quan s'han adonat compte, estaven abaix de tot, i qui sap si massa tard...

30-3-2009

Corren temps difícils per Montjuïc...

La situació esportiva es desastrosa. Queden 10 jornades pel final de la lliga i som els cues.

Es preveu que amb 42 punts es pot aconseguir la salvació, ara que el saragossa amb 42 punts va baixar.

La situació econòmica no es que sigui molt bona, ja que tenim un estadi nou i cada dia s'incrementen les xifres de deudament.

És veritat que la instutució necessita canvis dràstics ja sigui esportius i institucionals, però ara no és el moment de pensar amb canvis, sinó de intentar fer tot el possible per mantenir aquest club on li pertoca, a la primera divisió.

Queden deu partits, hem de guanyar 7... En fi, coses més extranyes s'han vist amb aquest món.

                                                                                                                             Roger Gavilán