El 2009 va començar amb l'espanyol a la zona de descens molt malament, ja havíem canviat l'entrenador i ja es rumiava fer un altre canvi. Mané tenia molt poc crèdit ja que al ser entrenador revulsiu i no guanyar ni un partit es feia molt difícil confiar amb ell.
Després d'un 4-0 en contra a Málaga, la directiva de Sánchez Llibre va decidir acomiadar Mané i convertir Pochettino en el nou entrenador de l'espanyol, motiu que va rebre crítiques ja que no tenia gens d'experiència com a tècnic pero alhora feia pinya al vestidor, que era un objectiu per sortir del pou.
Amb el mercat d'hivern es van fer molt males gestions i com a mínim van aparèixer 10 noms i fins a l'últim dia no es va fer l'únic fixatge del mercat, Iván Alonso. El traspàs es va cobrir en 2 millons d'euros i va rebre crítiques, pero ara ens en adonem que és un dels millors fixatges dels últims anys.
Amb Pochettino la ratxa va seguir igual, ja portaven mesos sense guanyar fins que es va donar la campanada del segle el 21 de febrer de 2009. L'espanyol va guanyar al camp nou amb dos gols del màgic Iván de la Peña. Va ser un partit que es recordarà durant molts anys, una fita històrica. Aquell va ser el verdader punt d'inflexió perquè l'espanyol aconseguís la salvació.
Però els pròxims partits l'espanyol no els va poder guanyar i es va decidir anar a Navata uns dies per a fer un mini stage. Allà es va agafar una força impressionat i va permetre que dels 30 punts restants l'espanyol aconseguís 25 i va permetre aconseguir la salvació.
El dia que vam quedar salvats completament va ser a Almería, on vam guanyar 0-3. Aquell dia Pochettino va acabar amb llàgrimes, un fet molt significatiu de tot el que s'havia viscut.
I l'últim partit va ser a casa contra el Màlaga, l'últim partit de Montjuïc. L'espanyol va guanyar 3-0 amb un hattrick de Raúl Tamudo i aquells tres gols van sonar més a despedida que a un fins l'any que ve. Així es va acabar la temporada 2008-2009.
La temporada 2009-2010 començava amb totes les expectatives sobre el nou estadi, el qual es tenia que inaugurar el 2 d'agost davant el Liverpool.
El stage com sempre es va realitzar a Peralada i la gran sorpresa va ser que el 18 de juliol el braçalet de capità va passar de mans de Raúl Tamudo a mans de Dani Jarque.
Aleshores va arribar el fixatge estrella que va ser Shunsuke Nakamura, que va portar 7.000 pericos a la presentació al nou estadi. L'espanyol va rebre molts meneficis per aquest fixatge galàctic. Va ser un fet molt important, sobretot al Japó, on Nakamura, és la gran estrella.
I va arribar el tant esperat dia 2 d'agost, on es va realitzar la inauguració del nou estadi. Va ser una cerimònia molt emotiva, on la fura del baus va posar la seva màgia i les colles castelleres de l'espanyol van posar la cirera amb una cerimònia molt bonica. Després va venir el partit, i va ser un recital. L'espanyol va guanyar 3-0 al Liverpool. Sempre es podrà recordar que el primer gol de Cornellà el Prat el va marcar Luís García. Els dos darres van venir de mà de Ben Sahar.
Però llavors va passar la fita més tràgica de la història de l'espanyol. Just al cap de 6 dies de la inauguració , el 8 d'agost, Dani Jarque va morir a Covercciano, hotel de concentració de l'espanyol a Florència. Aquest va ser un cop duríssim, i es van realitzar un seguit d'homentatges en memòria del capità. La porta 21 del nou estadi va quedar oberta perquè els aficionats del futbol passessin i deixessin el seu record en honor al capità. El dia 11 d'agost es va realitzar la capella ardent i van passar-hi unes 15.000 persones i nombroses persones famoses de l'esport.
Aquest cop va afectar molt a tot l'espanyolisme, i Jarque sempre serà l'etern capità.
Llavors, va començar la temporada. L'espanyol va fer un inici brutal i es va posar en zona UEFA. Totes les alineacions van ser amb jugadors joves com Ben Sahar, Callejón, Marqués. Llavors, va començar el cas Tamudo en que el jugador i la directiva es van barallar i va estar sense anar convovat duran un mes i mig. Ara, sembla que tot estigui a la normalitat.
Però després de l'inici tan bo, l'espanyol va encadenar 5 jornades amb derrota i el va apropar a la zona de descens. Començaven els rumors sobre si Pochettino deuria seguir al càrrec fins que a l'última jornada de l'any l'Espanyol es va imposar 2-0 a l'Almería i va fer callar els rumors.
Ara arriba el 2010, on segur que es presentarà amb més alegries que aquest trist 2009.
molbe roger, gran resum, enserio m'ha agradat, segueix aixii, qe veig qe i poses molta voluntat, i no nomes aixo, sino qe ta surtit topee de bee, com un diarii, xdd,
ResponEliminacuiidet neeen :D
soc el tonooo :P