Et mereixes tenir els millors homenatges possibles, i el primer serà guanyant al Madrid el dissabte. A la teva última entrevista vas dir que et feia molta il·lusió jugar dissabte, i malauradament ja no podrà ser, però amb la teva força tingues clar que ens farem molt més forts.
Dani, un mes és molt sense tu, però ni que passin 30 anys, sempre estaràs al cor de tots nosaltres.
I aquí el meu particular homenatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada